LA MARXA BLAVA DIA A DIA
Punt i seguit
Montse Castellà Espuny
Membre de la Plataforma en Defensa de l'Ebre
Ja fa més d'un
any que es va presentar el PHN. Fa més d'un any que estem en peu de
guerra, tot i que penso que això no s'ha d'entendre tant com una guerra
sinó més aviat com una resistència solidària i una demostració de força
del poble. Ja fa un any que lluitem contra aquest Pla, però en fa més de
deu que vam iniciar la defensa de l'Ebre quan el minitransvasament a
Tarragona i el PHN dels socialistes l'any 1993.
Si quan fa més d'un any
es presentava el PHN algú m'hagués dit que arribaríem on estem ara,
segurament, tot i les ganes, no m'ho hauria cregut. Ara, si algú em digués
que no arribarem gaire més lluny, tampoc me'l creuria. La força i la
convicció de la gent de l'Ebre van més enllà. Estem disposats a anar on
faci falta per defensar la terra i escampar la nova cultura de l'aigua.
Ahir vam omplir Brussel·les de blau, i si fes falta d'aquí a tres anys
aniríem fins a Nova York, perquè no hi ha fronteres quan és el cor i la
raó qui caminen.
La manifestació d'ahir a Brussel·les va ser històrica.
15.000 persones es van manifestar pels carrers de la ciutat en una
demostració de força impressionant. Mentrestant, a les Terres de l'Ebre i
a l'Aragó, desenes de milers de persones es concentraven sota el lema
"Natros també estem a Brussel·les". Era la gent que per diversos motius no
s'havia pogut desplaçar fins a la capital belga físicament, però que amb
el cor estaven amb natros. A Brussel·les va estar plovent tota l'estona i
el fet d'aguantar aquestes condicions tan adverses de pluja, fred i vent
va convertir l'esforç en heroic. Vam acabar xops, però ahir estàvem
ballant la jota de branqués. Allí estàvem, no per queixar-nos, sinó per
demanar que Europa siga el que tots volem que siga: unitària i realment
democràtica. Es tracta d'una manifestació en positiu, com totes les que
fem. Som el primer moviment social d'aquestes dimensions que creiem i
apostem fermament per la legislació europea. Hem anat a Brussel·les a
demostrar que creiem en les seues lleis, que també són les nostres, i que
per tant esperem que les apliquen justament i no financiïn aquest PHN.
Precisament aquest és un punt curiós i interessant de la nostra visita a
les institucions europees. Tothom es dirigeix a Europa per demanar diners,
però natros anem a dir que per favor no ens donen ni un euro, que no volem
els diners dels fons de cohesió per finançar un Pla inadmissible. Que
vinguen els diners sí, però no per fer possible aquesta
barbaritat.
Brussel·les no és un final de res sinó el principi d'una
nova etapa. No és un punt i final sinó un punt i seguit. Després d'un any
de treball continuat cal fer un petit canvi d'estratègia sense perdre de
vista ni oblidar mai els nostres principis, que són irrenunciables. Ens
trobem en un moment diferent del de fa dotze mesos i el camí a seguir
també és diferent. Tindrem paciència, esperarem la resposta de la Comissió
Europea i mentrestant continuarem les mobilitzacions i les activitats en
defensa de la nova cultura de l'aigua, qüestió que ja ha agafat
connotacions mundials i que per sort és irreversible i imparable, com ho
demostra el fet que a la manifestació d'ahir hi havia gent d'arreu
d'Espanya (incloses conques receptores), França, Alemanya, Holanda i
Bèlgica. Sabem que serà una lluita llarga, dura i pesada, però estem
disposats a tot. Podria ser que mentre esperem la resposta d'Europa el
govern espanyol comencés a fer algunes de les obres. Aquest serà el
principal problema a partir d'ara: aguantar mentre les institucions
europees no fan pública una decisió definitiva respecte al PHN. Som
optimistes amb Europa, però sense baixar la guàrdia. El nostre repte
immediat és creure'ns que haurem de fer la defensa civil no violenta del
territori. Si arriba el moment, caldrà posar-se davant les màquines que
volen inundar el Pirineu aragonès o davant l'excavadora que vol posar el
primer truc i el transvasament a Tortosa. Milers de persones assegudes a
terra, torns de gent per salvar el món des del localisme, lluita pacífica:
aquesta és la lluita que no podran guanyar mai, aquesta és la força que
ens farà guanyar sempre. És la força dels àngels que ens acompanyaran al
llarg del camí.
|