EL DEBAT DE L'AIGUA
L'Ebre inunda Brussel·les
Milers de manifestants antitransvasament culminen la Marxa Blava
contra el Pla Hidrològic a la capital europea sota un intens
aiguat
Sandra Buxaderas
BRUSSEL·LES
Milers de persones provinents de tota la
conca de l'Ebre van desafiar ahir el diluvi que va caure sobre Brussel·les
per manifestar el seu rebuig al Pla Hidrològic Nacional (PHN) en una marxa
que va travessar el centre de la capital comunitària.
Els manifestants
-6.000, segons la policia belga, 15.000, segons els organitzadors- van
recórrer més de dos quilòmetres i mig durant dues hores sota unes
condicions meteorològiques particularment adverses. La temperatura va
baixar per primer cop aquest estiu a Brussel·les per sota dels 10 graus,
la pluja va caure sense treva i el vent inutilitzava paraigües i barrets.
Justament per això, la manifestació va haver d'escurçar els actes i
parlaments previstos per al final.
No obstant, els manifestants, entre
els quals hi havia fins i tot famílies que protegien les criatures amb
plàstics als cotxets, no van desanimar-se i van complir íntegrament el
recorregut que separa l'Estació del Nord de la del Sud, a través de les
principals avingudes del centre de Brussel·les. La majoria portava
banderes catalanes, aragoneses o bé una de blava amb el símbol de la Marxa
Blava, consistent en una canonada amb un nus al centre que, com expliquen
els manifestants "impedeix que l'aigua circuli i, per tant, simbolitza
l'oposició a nous transvasaments".
A la capçalera de la manifestació,
membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i dirigents de partits
d'esquerres sostenien una pancarta amb el lema Per a una nova cultura
de l'aigua, escrit en diversos idiomes, com correspon a l'aspiració
dels manifestants a convertir el PHN en una reivindicació internacional.
Com explicava el portaveu català de la Plataforma, Manolo Tomàs, "el
problema de l'aigua no és d'àmbit estatal sinó que és mundial".
Ni un euro per al PHN
Els manifestants van adreçar constants
peticions a les institucions europees per tal que no subvencionin un pla
que, al seu entendre, vulnera tres directives bàsiques, la d'Hàbitats,
Protecció de les Aus i la d'Aigües. Per tal de subratllar la dimensió
europea del PHN, al final de la manifestació, l'eurodiputat dels Verds
Alexander de Roo, vicepresident del Comitè Mediambiental del Parlament
Europeu, va demanar als comissaris de Medi Ambient, Margot Wallström, i el
de Fons Regionals, Michel Barnier, que no financin el Pla.
Com va
proclamar, la Comissió Europea ha d'investigar seriosament les
conseqüències d'un projecte que "perjudicaria 82 zones protegides per la
Xarxa Natura 2000, inundaria 5.000 pobles i significaria la pèrdua de 22
Km del camí de Santiago de Compostel·la".
Justament avui, membres del
gabinet dels comissaris Barnier i Wallström rebran una delegació de la
Marxa Blava, que intentarà així evitar el finançament del Pla per part de
Brussel·les, que podria aportar una tercera part del cost total i que, per
tant, és decisiva en la viabilitat econòmica del projecte.
Nova cultura de l'aigua
La delegació la rebrà avui el
Parlament Europeu, institució que ha d'aprovar el pressupost comunitari.
Com va anunciar el portaveu Manolo Tomàs, "a Brussel·les no ha acabat res,
ara comença una nova etapa".
El portaveu aragonès de la Plataforma en
Defensa de l'Ebre, Pedro Arrojo, va afegir que lluitarà per tal de buscar
el suport de tots els grups, ja que, segons va insistir, "la nova cultura
de l'aigua no és d'esquerres ni de dretes, sinó que és la solució moderna
de l'Europa social, ecològica i solidària".
Avui els membres de la
Plataforma formalitzaran tres noves queixes a les institucions
comunitàries que s'afegiran a les dues que ja es tramiten.
El secretari
general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, es mostrava esperançat que la UE
hagi sabut apreciar "l'esforç no només econòmic dels que han vingut fins a
Brussel·les, sinó també de temps, ja que molts han hagut de demanar
vacances" i que hagi entès que els opositors al Pla "no són una minoria",
un aspecte en què va coincidir el coordinador general d'IU, Gaspar
Llamazares.
El president d'IC-V, Joan Saura, subratllava el caràcter
internacional que ha pres la protesta contra el PHN, i l'eurodiputat del
PSC Raimon Obiols corroborava ahir la voluntat dels europarlamentaris
presents a la manifestació de treballar en suport de la Plataforma. De
moment, assenyalaven ahir fonts parlamentàries, s'han aconseguit un
centenar de firmes d'eurodiputats en suport de la Marxa Blava.
Obiols
va justificar l'absència de representants socialistes del govern d'Aragó
explicant que "no sempre les mobilitzacions formen part dels objectius
d'un govern, però la Marxa té el suport de nombrosos
socialistes".
Els
manifestants van tornar a fer una crida al govern espanyol per tal que
aturi el Pla. José Luis Martínez, un membre de la Marxa que ha cobert els
1.600 Km que separen Brussel·les del poble aragonès de Biscarrués a peu,
va preguntar-se si el govern d'Aznar "creu que pot derrotar una gent que
ha mostrat la fermesa d'avui".
|
Ni una gota
més, eh?
Una de les consignes dels marxaires contra el transvasament se'ls va
girar en contra ahir a la capital europea, que els va rebre
diluviant
Oriol Margalef
ENVIAT ESPECIAL BRUSSEL·LES
Milers
d'ebrencs i ebrenques van empassar-se aquest cap de setmana l'esgarrifosa
xifra de 20 hores d'autocar -els 1.600 quilòmetres que separen Brussel·les
de les Terres de l'Ebre- per demanar in situ, davant mateix de les
institucions europees i sota una intensa capa de pluja, que la UE no
financi les obres del Pla Hidrològic Nacional (PHN). Tot i la mullena que
en tota la marxa va caure als carrers del centre de la capital belga, la
gent de l'Ebre va tornar a fer gala de la seva fina habilitat per riure's
d'ella mateixa; una aptitud memorial, conreada a base de generacions de
treball dur amb la mà nua, sota un sol de justícia o amb fang fins a la
cintura, i que ahir feia possible que una de les frases més sonades de la
lluita, Ni una gota més, se'ls girés en contra i servís per cridar
al cel que deixés de ploure.
Perquè, per saber el que és
mullat, un
havia de ser ahir a Brussel·les. L'aigua no arribava a negar ni a
endur-se
ningú riera avall, però calava fins a la medul·la dels ossos. Ben segur
que, a la vista del panorama, i en un context diferent, l'organització
hauria desconvocat l'acte sense pensar-s'ho. Ahir, però, ningú es va
arribar a plantejar aquesta possibilitat. Milers d'ebrencs i aragonesos
havien fet el viatge més llarg de la seva vida -alguns d'ells, ja ben
entrats a la tercera edat- justament per participar en la marxa. I no se'n
tornarien tan dòcilment sense aconseguir-ho. Encara ha de néixer el valent
que el dia d'ahir hagués estat capaç de dir-li a Rafel Curto -ampostí de
braços com a cuixes-, que no feia falta que s'hagués deixat tanta feina
com té al camp per tornar a casa amb la cua entre cames; o el mateix cas a
en Ximo, vell pescador de la Ràpita, qui ahir es lamentava que una ratxa
de vent li havia tombat la barca per, amb les presses del viatge,
haver-la
deixat mal amarrada. Resultat: una desfilada de cares de cansament i cames
més cansades encara. Però rostres també de coratge, de motivació i de
ganes de plantar cara al mal temps. Un bon lloc per veure desfilar ahir
aquesta escudella de sensacions era la paradeta de baldanes -botifarres
negres farcides d'arròs- que els responsables de la carnisseria Mulet
& Hidalgo, de Campredó, distribuïen gratuïtament sota la
pluja. Fins a
10.000 baldanes, tantes com van poder fer cabre a la furgoneta, van
transportar tres encarregats de la carnisseria fins a les portes de
l'Estació del Nord de Brussel·les. Des d'allà, xop de cap a peus i després
d'aixecar la bota, en Ximo mirava de reüll un també moll Juan Alberto
Belloch -tan aficionat al pentinat de mans com en la seva etapa de
superministre- i disparava: "Ja era hora que els polítics es
mullessin". Mentre, a la mateixa parada, un alemany d'aspecte inofensiu engolia la
tercera botifarra. Atenció a possibles exportadors.
L'espectacle de
dansa moderna que encapçalava la comitiva, la indumentària blava dels
manifestants i la presència d'un parell de bandes musicals que amenitzaven
la marxa -a més de la concorreguda paradeta de baldanes- ajudaven ahir a
despertar l'interès de centenars de vianants belgues que s'ho miraven des
del Boulevard Lemonier. Així i tot, el somriure glaçat que en molts casos
se'ls quedava passada la marxa no evidenciava necessàriament que d'avui
per demà -mentre catalans i aragonesos tornen al seu destí- plantaran
guàrdia davant de la seu de l'eurocambra per reclamar la retirada del
PHN.
|
Milers de concentrats contra el PHN a Saragossa, Tortosa i
Deltebre
Els arrossaires del Delta protesten aturant la collita
Redacció
TORTOSA / SARAGOSSA
Milers de persones van acudir ahir a les
mobilitzacions contra el Pla Hidrològic i el transvasament de l'Ebre que
es van fer a Tortosa, Deltebre i a les tres capitals aragoneses,
coincidint amb l'arribada de la Marxa Blava a Brussel·les.
La
manifestació de Saragossa va ser multitudinària. Hi van participar entre
50.000 i 70.000 persones. L'exministre de Justícia d'Aragó, Emilio Gastón,
va llegir davant els milers d'assistents el mateix manifest que es va
pronunciar a la capital belga. El va precedir en l'ús de la paraula la
periodista Lola Campos, que va assegurar que s'ha d'evitar que arribin els
fons de la UE que "ajudin a crear dues Espanyes diferents".
A Tortosa
dues mil persones es van concentrar ahir cap a les dues de la tarda al
parc de Tortosa sota el lema Nosaltres també hi som, per mostrar el
suport a la Marxa Blava que es manifestava a la capital
comunitària.
Una altra concentració de suport es va fer a Deltebre, on la
manifestació va congregar uns mil cinc-cents vehicles i cinc-centes
carretes i tractors, a més de persones a peu. La marxa va col·lapsar el
centre de Deltebre i quan es va acabar es va llegir un manifest en què
s'especificava que "el trasvasament de 150 metres cúbics d'aigua per segon
és excessiu per manterir l'ecosistema del delte de l'Ebre".
Creixement sostenible
A Tortosa la manifestació es va fer en
un ambient lúdic que va comptar amb l'actuació del popular grup de folk de
les Terres de l'Ebre Quico, el Cèlio i el Mut de Ferreries.
Abans de la
concentració, els treballadors i responsables de les cooperatives d'arròs
de la zona van fer una parada històrica com a mostra de rebuig al
transvasament de l'Ebre. Les màquines dels arrossaires no s'havien parat
mai anteriorment per cap altra reivindicació.
Entre els concentrats hi
havia representants d'Ecologistes en Acció de Múrcia, que també es van
mostrar contraris al transvasament de l'Ebre -del Delta cap a
Múrcia-, al
considerar que "en cas que arribés aigua de l'Ebre seguiríem sent
deficitaris".
Segons Ecologistes en
Acció, "una política no pot ser la
de córrer endavant buscant més recursos, sinó la de gestionar els que es
tenen i basar el desenvolupament en un creixement sostenible".
La
protesta ha arribat també a altres punts de les comarques
tarragonines, on
es van fer concentracions lúdiques de suport a la Marxa Blava.
|